Desconec si haurà sigut fàcil o no portar el Punk in drublic cap a Barcelona, però que haurà valgut la pena, seguríssim.

El ‘sold out’ es va anunciar ben aviat i és que el recinte del Poble Espanyol per una festa punk és immillorable, això ja ho saben els que hem pogut gaudir d’alguna edició del Barna ‘n’ roll; a més, tot i que es va anunciar pluja dies abans, als punkies això els preocupa ben poc.

Arribat el moment i amb les dificultats de sempre per aparcar quan coincideix concert al Sant Jordi, ens toca fer l’única cua per entrar, això provoca que un nombre important de persones ens perdem la primera banda a tocar, The Bombpops, i és que la festa comença prou aviat, normal per fer encabir tantes bandes dins d’un mateix dia, per tant, ja ens esperem que cada banda tindrà un horari força ajustat.

Entro sense problemes durant el canvi de banda i encara queda força espai per omplir dins la plaça.

Ens movem sense problemes per tot el recinte i ens posem a treballar així que comença Less Than Jake, una banda que em va encantar, sobretot per la divertida interacció del seu baixista Roger Manganelli, que no para de gesticular i fer cares, és molt d’agrair quan comencem tant d’hora. Si una cosa té el punk, és que és divertit i que el seu ‘poble’ no triga ni dues cançons a entregar-se.

S’ha de dir que l’escenari és una mica més petit que el del Barna ‘n’ roll passat però suficient, i això equival també a més baixet, només una mica, però això els fotògrafs ho agraïm moltíssim!!

Amb Mad Caddies al damunt de l’escenari ja tenim força més ple el recinte i comencem a tenir sensació de sold out, haig de reconèixer que aquest lloc m’encanta per concerts, sobretot per festes com aquestes, tant per so, llum, com per acompanyaments alimentaris… Quan ja ho tenim tot ple, agraïm al Poble Espanyol i a l’organització el nombre d’entrades per un sold out, ja que així i tot, pots moure’t pel recinte relativament be tenint en compte que som uns 5000.
Quan està a punt de començar Lagwagon comencem a veure gotes que cauen amenaçant l’anunciada pluja, era qüestió de temps. Quatre fotos i a refugi per protegir l’equip; crec que, en definitiva, els fotògrafs som els únics castigats per la pluja ja que als punkies els preocupa zero la pluja, de fet, crec que alguns no ho van saber fins l’endemà que va ploure…
Tot i que la pluja ja no ens va deixar fins a 
Nofx, s’ha de dir que tampoc va ser més que un “xirimiri” constant, possiblement arrossegat des de Gasteiz
Els esperats 
Bad Religion no van decepcionar, amb més temps que els altres per descarregar l’esperat i conegut repertori i amb el públic engrescat fins a dalt, més de mitja plaça es va convertir en un pogo i la festa ja no va parar, fins i tot amb la sorpresa -o no- que surtis Fat Mike a fer cors; les ganes que portava de sortir…

Els veterans demostren que si segueixen dalt de l’escenari no és per necessitat, disfruten i fan disfrutar, són aclamats durant tot el concert fent que sembli que la gent no esperi Nofx.
Tot i que al final, sense pluja i amb la gent engrescada a més no poder, 
El Hefe i Fat Mike surten a escalfar una mica més l’ambient ja que els canvis dalt de l’escenari es fan llargs, tenen la gent a dalt de tot i no es tracta que baixin el nivell.
La vestimenta de
Fat Mike, les bromes entre ells i l’espectacularitat del seu show fa explotar la plaça en el fi de festa esperat. Si bé ells mateixos reconeixen que Bad Religion és la millor banda punk del món, potser la unió de les dues bandes identifica molt el moviment punk, ja que la descarada posada en escena de Nofx, la seva engrescadora festa, fins a arribar gairebé al passotisme musical, afegeixen l’estètica esperada d’un punk rock despreocupat, excitat, descarat i agressiu però de qualitat.
Esperem que més gires com aquesta passin per casa nostra i que les podem gaudir i explicar!!

Salut i punk!!