Ripollet… nit del divendres 24 d’agost del 2018; nit calorosa i amb cel amenaçant pluja; tot i això, una lluna gairebé plena il·lumina l’ambient que no cal ja que són les festes del poble… difícil moure’s en cotxe pels carrers, difícil aparcar… força gent pel carrer, fires… concert… la 26 edició del Festival RipolletRock.
Amb un cartell engrescador, al Parc dels Pinetons tot és a punt i obren portes alhora; les ‘food trucks’ ja estan fumejant i les parades de ‘merchan’ i accessoris ja esperen. Així doncs, mentre esperem el primer de la nit comencem a comprar tiquets per beguda que és com aconseguirem que, any rere any, es pugui gaudir d’un festival com aquest, de nivell i GRATUÏT!!!
El lloc és ideal per concerts, el Parc dels Pinetons és una amplia esplanada amb bancs i espais amb gespa per apalancar-te quan necessites un descans i recuperar forces. L’organització s’ha preocupat també de tenir una rampa amb plataforma a mitja alçada per persones amb dificultats, pel que ningú es pot perdre l’espectacle. Per si no n’hi ha prou, fins i tot hi ha un espai prop de l’escenari on cada banda tindrà la seva sessió de signatures pels fans.

Els primers a sortir, WE EXIST EVEN DEAD, juguen a casa; del mateix Ripollet i amb una força que engresca als més tímids a acostar-se a primera fila. Les ganes que tenen de tocar a casa i la força amb què desprenen el seu metalcore deixen el nivell ben alt i a l’alçada de les circumstàncies. Tot apunta a una nit brutal.
Ens queda una llarga nit per gaudir també de HARD BUDS, que porten de Girona el millor HardRock clàssic del païs, sempre molt enèrgics i cada vegada més experts, ja els he vist tres vegades i cada vegada els veig millor, espectacular directe amb una força brutal! CRAZY LIXX, Els suecs de Malmó, amb un sleaze metal ja son uns experts en la materia amb una trajectoria a l’esquena de més de 15 anys.
ROYAL HUNT amb metal progressiu, els danesos porten gairebé 30 anys fent la carretera.
Tancaran la nit els austriacs SERENITY i el seu metal sinfònic que porten tocant des del 2001.
El so i les llums no són menys i la festa es veu i se sent de ben lluny. La gent està més que engrescada i aquest nivell ja no baixarà en tota la nit. Només canviarà el nombre d’assistents que cada vegada és més alt. Els artistes que van pujant a l’escenari ho noten i es palpa en l’ambient que cada vegada donen més de si mateixos fins al punt que sembla que no vulguin marxar de l’escenari, estan a gust amb tot i volen seguir tocant, però els horaris hi són per alguna cosa i no es pot allargar tothom tant com voldria.
El temps ens ha respectat i malgrat els llamps al cel llunyà, a Ripollet no cau ni gota de pluja. El festival arriba a les 4 de la matinada com si no hagués passat el temps. En breu ja tindrem una altra edició del RipolletRock al sac i marxem esperant la següent.

Personalment crec que és especialment positiu comprovar que es poden fer coses grans de manera gratuïta, la gent col·labora amb bona actitud i consumint dins del recinte, sincerament espero que la recaptació doni per seguir fent una feina ben feta. Felicito l’”Associación Ripolllet Rock” i “La Olla Rock Fanzine” que demostren que amb voluntat i organització, es pot fer!! Long Live RipolletRock!!

A la galeria de la web i trobareu algunes imatges d’aquesta nit.
+ Info: RipolletRock + La Olla Rock.

Text i imatges: Xavi Arqués ‘InLive’.